Las Diferentes movilidades de un municipio suburbano : Hospitalet i el censo obrero de 1923 / José Luís Oyón, Carles Enrech
Oyón Bañales, José Luis


En: Agora: revista de historia local. [Santa Coloma de Gramenet], núm. 9 (Junio 2004), p. 101-124
Monogràfic: "El Cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la perifería de Barcelona (1918 - 1939)".

Entre Sans i Sants : història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897) / Carles Enrech
Enrech i Molina, Carles


[Barcelona] : Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc, DL 2004
296 p. : il. ; 21 cm
ISBN 8476094981

Aquest llibre mostra la història de l'antic municipi de Sans al segle XIX, fins al moment de l'agregació a Barcelona, en què va passar a ser el barri de Sants. Un recull de la dinàmica social i econòmica d'aquesta població industrial i els canvis que va experimentar. (Editorial).

La Casa de Caritat / Pere Gabriel (coordinació) ; [textos de] Carles Enrech, Jaume Rosell, Carla Garcia Pagès, [et al.] ; Andreu Gabriel (recerca documental i gràfica)



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2015
432 p. : il., plan. ; 21 * 21 cm
Referències bibliogràques.
ISBN 9788498037326

"La Casa de Caritat" descriu l'organització i reconstrueix la vida durant els darrers dos segles d'aquesta institució ubicada al barri del Raval barceloní. Explica les argumentacions i les retòriques sobre la pobresa i el servei assistencial al segle xix, i les diferents propostes arquitectòniques que volgueren adaptar-se tant a les noves polítiques socials com a les necessitats dels acollits. Relata el moment de canvi de paràmetres en quant a la voluntat de modernització de la política assistencial i de beneficència que va suposar la Mancomunitat de Catalunya, els anys republicans i l'ensulsiada que representà la derrota davant Franco, i, finalment, el trasllat a la Vall d'Hebron com a sortida a una Casa de Caritat cada cop més envellida i obsoleta. (Editorial).

Les colònies industrials i el projecte social paternalista / Carles Enrech
Enrech i Molina, Carles


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 24, núm. 86-87 (tardor-hivern 2005), p. 17-21 : il. (Dossier. Un tros de país ara fa 150 anys) 
Número monogràfic 150 anys de colònies industrials. Notes.

El Pla contra La Muntanya : la crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya (1874-1904) / Carles Enrech
Enrech i Molina, Carles


[Lleida] : Edicions de la Universitat de Lleida, cop. 2003
196 p. ; 21 cm (Josep Lladonosa) 
Bibliografia. A la part inferior de la portada: Ajuntament d'Alguaire. Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol. A la coberta: Diputació de Lleida, La Mañana.
ISBN 8484090973

Fiscalitat i política municipal a Sants, 1868-1874 / Carles Enrech i Molina
Enrech i Molina, Carles


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 15 (2009) , p. 183-199 (El Tombant de 1868-1874. III. Activitat econòmica i política social) 
Notes a peu de pàgina.

L'Ofensiva patronal contra l'ofici. Estructures laborals i jerarquies obreres a la indústria tèxtil catalana (1881-1923) / Carles Enrech Molina
Enrech i Molina, Carles


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 12 (2001) , p. 185-196 (Tesis doctorals) 
Notes.

Treball femení i estratègies familiars davant el mercat laboral a Terrassa. Una investigació en perspectiva comparada (1920-1936) / Carles Enrech
Enrech i Molina, Carles


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 24 (novembre 2009), p. 155-174 : gràf. (Dossier. modernisme de nou) 
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

Els estudis històrics sobre les estratègies familiars envers el mercat laboral són imprecisos i per aquest motiu les dades estadístiques laborals dels arxius parroquials i dels censos de població encobreixen l'autèntic abast de l'activitat laboral, principalment en el cas del treball femení. Els índexs oficials d'activitat laboral se situen per sota dels índexs reals, ja que les dones que treballen als tallers i a les botigues solen declarar que són mestresses de casa. La nostra tesi defensa que els índexs de treball reals són més alts del que proclament les estadístiques. Aquest punt de partida ens permet analitzar les estratègies familiars, a les ciutats industrials, en relació amb el mercat de treball i el paper de les dones i els infants durant la primera meitat del segle XX. Estudiarem variables com ara el tipus de família, el treball femení, l'estat civil i l'estructura del mercat laboral per edats, el tipus de feina, el lloc de naixement, els salaris i d'altres de relacionades amb les estratègies del mercat de treball, a través d'un cas model elaborat a partir de bases de dades autèntiques.

Indústria i ofici: Conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881 - 1923) / Carles Enrech ; pròleg de Pere Gabriel
Enrech i Molina, Carles


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, [2005]
431 p. : map. , gràf. ; 23 cm (Ciència i Tècnica, 27. Història) 
Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Contemporània de l'Institut d'Estudis Catalans 2003. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.
ISBN 84-490-2380-7

La indústria tèxtil catalana va ser, fins a la fi de segle XIX, malgrat l'alt grau de modernitat tecnològica de les grans fàbriques, un sector amb un gran pes de la cultura del treball artesanal. Durant la dècada de 1880, aquesta organització del treball va entrar en crisi, entre altres factors per la mecanització del tissatge manual i per la dura competència interna entre fabricants, provocada per les desigualtats en els costos de producció entre el Pla i la Muntanya. Aquesta crisi del model de producció va generar una alta conflictivitat laboral davant les propostes de reforma del treball dels fabricants. La sortida de la crisi va suposar grans canvis en l'organització del treball tèxtil a partir de 1890: al Pla, la feminització i la desorganització del sindicalisme d'ofici; a la Muntanya, la difusió del sistema de colónia industrial, entès com un projecte social paternalista. Aquesta nova organització del treball no només va provocar canvis laborals, sinó que també va posar en relleu els diferents interessos dels treballadors tèxtils: caps obrers, obrers i artesans qualificats, jornalers, etc., i va provocar una esquerda en el característic teixit urbà interclassista de les viles i ciutats industrials, que es va fer més visible durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i del pistolerisme.

Hostafrancs / [autors: Carles Enrech, Lídia Clamosa i Frederic Raurell]
Enrech i Molina, Carles


Barcelona : Arxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc, 1999
17 p. : il. ; 30 cm (Conèixer el districte de Sants-Montjuïc, 10) 

Els Vapors a Sants / Dolors Baqué, [et al.]



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 1997
119 p. : il. ; 23 cm (Quaderns de l'Arxiu, 3) 

La España Industrial: obrers i patrons, 1847 - 1951 / Carles Enrech Molina
Enrech i Molina, Carles


Dirigida per: Gabriel, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1990
144 p. ; 30 cm
Text mecanoscrit. Bibliografia. Inclou apèndix estadístic. A la portada: Departament d'Història Moderna i Contemporània.

L'Ofensiva patronal contra l'ofici: estructures laborals i jerarquies obreres a la indústria tèxtil catalana 1881 - 1923 / Carles Enrech Molina
Enrech i Molina, Carles


Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000
2 vols. ; 30 cm
Bibliografia.

En l'últim quart del segle XIX, la indústria tèxtil catalana, va patir l'esgotament del model fabril basat en l'energia del vapor, impulsor de la primera fase de la industrialització catalana. Aquest procés es troba en l'origen d'una nova organització del treball en les fàbriques o "vapors" de les àrees urbanes del litoral i Barcelona, el "Pla" i el desenvolupament del model fabril de les colònies industrials en les conques fluvials de "La Muntanya". (TESEO).

Manufacturas Serra-Balet: un vapor modernista / Carles Enrech
Enrech i Molina, Carles


En: 043655 III Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Sabadell, 1994. p. 98-111 . il.